Noticies

 

L'informe jurídic municipal avala la decisió del ple de Girona que el passat 24 d'octubre va declarar persona non grata el rei Felip VI i descarta els arguments exposats pel grup municipal de Ciutadans (Cs), que va interposar un recurs de reposició perquè considera que l'ajuntament és «manifestament incompetent» per impulsar una mesura que només poden adoptar els estats i en el marc de les relacions diplomàtiques. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'ajuntament conclou que la declaració no és «en absolut contrària a dret» perquè els regidors van emetre un «judici de valor» que no té «efectes jurídics de cap tipus». «No procedeixen les causes de nul·litat», sosté l'advocat.

Disset dels regidors (els dels grups de CiU, ERC i la CUP), van donar suport al punt cinquè de la moció, del ple que retreia al monarca la seva «manca de neutralitat» en el discurs del 3 d'octubre, durant el qual no va fer cap referència als ferits durant les càrregues policials durant la celebració del referèndum.

El PSC es va abstenir i els grups del PPC i Cs hi van votar en contra. Ciutadans va interposar un recurs de reposició demanant que s'anul·lés l'acord de ple perquè considerava que l'ajuntament no té competències per declarar el rei persona non grata. «És una figura jurídica que neix en l'àmbit de les relacions internacionals, regulada com un mecanisme empleat pels Estats en l'àmbit de les seves relacions diplomàtiques», exposava Cs al recurs.

El partit recollia jurisprudència de sentències del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia per recolzar la petició de «nul·litat radical» de l'acord. «Han vingut resolent, reiteradament, que les declaracions de persona non grata efectuades fora del context de les relacions internacionals no tenen recolzament normatiu ni garantia procedimental», exposaven i també argumentava que, amb aquesta resolució, l'ajuntament estava «menyscabant» la figura del rei perquè és un qualificatiu que «amaga un clar menyspreu». Els grup municipal considerava, per això, que no es podia admetre la decisió aprovada com un acord «de caràcter extrajurídic» com si fos una «mera declaració retòrica».