Noticies

 

Els trastorns adaptatius i per dèficit d’atenció són els diagnòstics més tractats en menors a comarques gironines

La xarxa d’atenció a la salut mental infantil i juvenil de les comarques gironines ha fet 25 anys i ho celebrarà aquest dijous amb una jornada commemorativa dedicada a un taller monogràfic sobre la intervenció amb els fills de persones que pateixen un trastorn mental. La jornada, que porta per nom Kidstime, anirà a càrrec del psiquiatre especialista en la matèria Leonard Fagin, i reunirà a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina més de 150 professionals experts en l’atenció a la salut mental d’infants i adolescents de Catalunya.

L’any 1992, l’Institut d’Assistència Sanitària va obrir el primer Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil que havia d’atendre els infants i adolescents de les comarques gironines. Era un únic dispositiu situat als afores de Girona (Puig d’en Roca). Després de 25 anys, els casos nous que arriben a la xarxa especialitzada ha crescut més d’un 460%, passant de 373 primeres visites l’any 1992 a 2.016 l’any passat, segons dades del tancament provisional d’activitat a desembre de 2017.

Segons explica Maite Pi, psicòloga i coordinadora del centre a Girona, al llarg d’aquests anys, l’assistència ha guanyat en complexitat. “Cada dia ens afrontem a nous reptes i per això hem organitzat la jornada sobre els tallers Kidstime”, diu Pi. Kidstime és una activitat social i psicoeducativa que té com a objectiu mostrar als fills amb pares amb malaltia mental com intervenir en diferents situacions. No es tracta d’una teràpia ni d’un tractament, sinó d’un programa d’activitats amb fills i pares que es desenvolupen de forma individual i conjunta amb tècniques grupals, plurifamiliars, psicoeducacionales, psicodramàtiques i lúdiques. Les activitats permeten als fills entendre el comportament dels pares associat a la malaltia, així com disposar d’un espai per diluir la confusió que pot produir la malaltia mental degut a la manca de coneixement. El programa també ajuda als pares a parlar de la seva malaltia i mostrar-los l’impacte que el seu trastorn pot tenir en els seus fills. Segons ha avançat el doctor Fagin de la seva intervenció, els fills en aquesta situació presenten actituds comuns com ara ocupar el rol de cuidador dels pares, sentiments de culpabilitat, assumeixen la responsabilitat pels problemes familiars i solen malentendre el comportament patern, especialment quan el pare o la mare s'enfada. La situació també els pot provocar aïllament, depressió, baixa estima, o inclús una imitació dels símptomes o comportaments dels pares, especialment en casos de trastorns alimentaris com l'anorèxia o la bulímia. El psiquiatra afirma que els nens volen entendre la malaltia dels seus pares, poder parlar de les seves preocupacions i idees sobre les causes del trastorn i tenir accés a més informació. També demanen reconèixer els inicis d'una recaiguda mental, saber més sobre els internaments hospitalaris i sobre la gestió de la malaltia, incloent-t’hi l'efecte sobre ells mateixos.

Els centres que integren la xarxa es dediquen a la valoració i al tractament de trastorns psíquics dels infants i joves fins a divuit anys. El seu àmbit d’actuació no només se centra en el pacient, sinó també en el medi en el qual es manifesta el patiment, ja sigui l’escola o la família. L’accés al servei, de caràcter ambulatori, es du a terme per derivació d’altres serveis del sistema de salut, ensenyament, serveis socials o justícia. Cada comarca disposa d’un centre de salut mental infantil i juvenil: Gironès i Pla de l'Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa-Ripollès, Selva interior i Selva marítima. D’altra banda, al Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt) s’hi ubiquen l’Hospital de Dia d’Adolescents, unitat d’hospitalització parcial que atén joves de 12 a 18 anys amb trastorns mentals i que requereixen un tractament ambulatori intensiu, i la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI). Aquest dispositiu, dotat de 14 llits, està dirigit a persones que requereixen d’un estudi diagnòstic i de tractament amb una atenció acurada les 24 hores del dia.

Segons les dades provisionals de 2017, els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) del conjunt de les comarques gironines van atendre un total de 5.103 persones. Del total de pacients atesos als diferents CSMIJ, 2.016 han estat casos nous, un 5,82 % més que l’any 2016 (1.990 pacients nous). L’atenció al conjunt d’usuaris va requerir fer 28.200 visites (suma del conjunt de primeres visites, successives i grupals). Segons ha explicat la psicòloga Maite Pi, cap del CSMIJ de Girona i Pla de l’Estany, la tendència al llarg d’aquests 25 anys ha estat una disminució progressiva de l’atenció als trastorns emocionals i un augment dels trastorns de conducta com a motiu principal de consulta. “Això es deu, possiblement, a que el patiment aflora d’una altra manera i a que els trastorns emocionals també es detecten, i en algun cas es tracten, en l’àmbit de l’atenció primària, gràcies al programa de suport de salut mental en el CAP”, afirma la psicòloga. L’any 2017, els diagnòstics més freqüents tractats als CSMIJ van ser els trastorns adaptatius (1.084 casos), els trastorns per dèficit d’atenció (749), per ansietat (659) i trastorns de conducta alimentària (341). L’experta aclareix que l’increment estadístic dels trastorns per dèficit d’atenció no es deu a que n’hi hagin més, sinó a que es detecten més a través d’espais com l’escola.

L’Hospital de Dia d’Adolescents va atendre l’any passat un total de 83 pacients, dels quals 68 han estat casos nous. L’equipament disposa de 25 places per atendre adolescents que pateixen patologies com ara i principalment: trastorns de conducta alimentària, trastorns psicòtics i de l’espectre autista, trastorns de l’humor, trastorns neuròtics greus i patologies en l’ordre de la personalitat. El 80% dels adolescents tractats al 2017 tenien entre 12 i 15 anys, i del conjunt, prop del 50% (25 casos) pateixen un Trastorn de la Conducta Alimentària.

La URPI, l’any 2017 es van realitzar 101 ingressos, amb un índex d'ocupació del 90% i una edat mitjana de 13 anys. Els principals motius d’ingrés han estat en un 28% risc de suïcidi (gest autolesiu i/o temptativa), un 22% són trastorns de conducta, un 20% trastorns de conducta alimentària i un 16% trastorns psicòtics.
Foto: ICS-IAS